Història de l'automòbil

Tot va començar gràcies a  Nicolás-Joseph Cugnot, oficial d'enginyers del exèrcit francès, que necessitava trobar la millor manera per a transportar els grans canyons d'artilleria. El primer prototip va ser ideat l'any 1763 i no va ser fins l'any 1769 que van decidir a provar-lo però la prova va fracassar ja que el 23 d'octubre de 1769 durant la prova va xocar contra un mur. El segon exemplar va ser desestimat. Era un prototip massa pesat i robust, necessitava millorar molt per a poder aconseguir la seva finalitat de transportar canyons, encara estava en fase experimental. El prototip es movia gracies a un motor de vapor, que encara estava a unes fases molt inicials. Mai no van arribar a patentar l'experiment fins a provar-lo (l'any 1769) però la seva primera aplicació pràctica (bombejar aigua d'una mina) data de l'any 1775.

L'any 1784 William Murdoch va construir un model de carruatge a vapor i l'any 1801 Richars Trevithick va conduir un vehicle a Camborne (Regne Unit). En aquests primers vehicles es van incloure innovacions com ara el freno de mà, les velocitats i el volant.
A causa del gran fracàs "del Carro de Cugnot", els britànics van dur a terme la construcció del primer automòbil de vapor destinat al transport de persones, dirigit per Richard Trevithick. El vehicle arribava a una velocitat màxima de 15 km/h l'any 1801. L'any 1803, Oliver Evans va construir a Filadelfia el primer automòbil de vapor del continent americà. En ambdós casos, s'inspiraven en el ferrocarril i buscaven un medi de transport públic amb capacitat de moure's per llocs on no poguessin arribar las vies de tren. Des de 1822, a Gran Bretanya van funcionar "cotxes" de vapor. La que va construir Gurney feia el trajecte entre Londres i Bath (170 km) a 20 km/h amb 18 passatgers.

Richard Trevithick

L'any 1873, Amedee Bollee va començar a fabricar els primers automòbils propulsats per vapor. El seu primer cotxe L'Obeissante (El obediente) ja portava equipat la suspensió davantera independent i la caixa de canvis per engranatges. Van ser molts els que el van imitar, De Dion-Bouton (1883), Leon Serpollet (1887) i Armand Peugeot (1889). L'any 1894 es va convocar la primera carrera d'automòbils, la París-Rouen, i només set dels vint-i-un cotxes inscrits portaven motors propulsats per vapor. 

L'obeissante

Als Estats Units, a l'inici del segle XX, el vapor semblava que tenia que ser l'utilitzat ja de per vida.

L'any 1902, Locomobile (nom de l'antiga fabrica de Stanley després de la separació dels socis) va vendre 2750 cotxes de vapor, convertint-se en la major fàbrica estadounidense. Però un any desprès la fabrica va passar a adoptar motors de gasolina.   

Stanley

Però, els cotxes de vapor més avançats del moment eren els "Doble" que es van fabricar fins a l'any 1930. Portaven un motor d'expansió múltiple amb 4 cilindres i 125 CV, capaç d'arribar als 140 km/h.

En aquells moments, el Ford T costava 290 dòlars i el "Doble" que pesava 2.000 kg, 8.000 dòlars. El seu preu tant elevat i els problemes de producció van fer que només se'n venguessin 45.

"Doble E"

Durant els anys 60 (1960), moltes marques van estudiar tornar a incorporar motor de vapor en els seus cotxes. Les raons eren molt clares: gasos més nets, combustible més barat, funcionament silenciós (combustió, no explosió). A mitjans dels anys setanta, s'havien realitzat important avenços tecnològics, però la producció de vehicles de vapor va acabar i va donar pas a una nova generació de motors (gasolina i dièsel).

Lear a vapor 1960